|
ELS PASTORETS
|
|
Parlar de l’Ametlla i no parlar de Pastorets cada cop es va tornant més difícil, són com dos amics íntims que no
saben ni poden anar enlloc l’un sense l’altre i per això han anat fent camí junts al llarg de la història, donant-se les mans i fent-se costat.
|
Mateu Fité
|
|
I no té res d’estrany ja que la colònia i els pastorets quasi van néixer i créixer junts, al mateix temps, i han complert una vida que ja supera els cent
anys.
La permanència de tots dos després de tants anys de vida lligats als esforços de la gent, ha fet que avui en dia encara en siguin una realitat palpable i que
s’identifica amb un poble amb ganes de ser-ho.
|
Mateu Fité
Mateu Fité
|
Història
|
|
1878
|
Primeres representacions que es duien a terme durant la celebració de la Missa del Gall on un conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a
adorar el nen Jesús fent una cerimònia organitzada per les Germanes Dominiques.
|
|
|
|
1880
|
La cerimònia duta a terme dins l’església es prohibí i es traslladà al teatre vell (actual biblioteca i llar d’avis) on ja es feren uns pastorets íntegres, els de
“El Bato i el Borrego”. Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capellà i les Germanes Dominiques.
|
|
|
|
1902
|
S’estrena el teatre nou ubicat al mateix lloc on tenim el teatre actual i s’aprofita també per estrenar nous pastorets amb “El naixament del Salvador o la
redempció de l’esclau” i “La venjança de Jesús” que s’anaren alternant fins a l’any 1912.
|
|
|
|
1912
|
S’estrena “La Rosa de Jericó”, l’obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s’havien anat fent a l’Ametlla. Aquests es van fer fins l’any 1939
i s’anaren alternant amb d’altres obres com “L’estel de Natzaret”, “La venjança de Jesús” i “Jesús infant”.
|
|
|
|
1936-38
|
Durant tots aquests anys no es feren pastorets a causa de la guerra civil ja que es varen prohibir totes les manifestacions de caràcter religiós.
|
|
|
|
1939
|
Es posa de nou en escena “La Rosa de Jericó” i, tot i la normativa del nou govern, les representacions són en català. Continua fent-se molts anys
alternant-la amb “La venjança de Jesús” fins a arribar a l’any 1949.
|
|
|
|
1949
|
Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i
l’escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l’escenografia. L’obra representada encara era “La Rosa de Jericó” però una sèrie de canvis
(incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d’en Francesc d’Assís Picas i la música per part d’en Josep Conangla (fills de
l’Ametlla), van fer que l’obra passés a anunciar-se com “Els pastorets de l’Ametlla de Merola”.
|
|
|
|
1954
|
Per tots aquests canvis i l’evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l’obra “La Rosa de Jericó” , naixerà finalment “La
flor de Nadal”, i d’aleshores ençà són els únics que s’han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l’obra com “Els pastorets de
l’Ametlla de Merola” ja que tant l’autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, són fills de l’Ametlla i van dotar a l’obra una
personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s’havia anat portant a terme fins llavors. També s’ha de dir que els diferents
directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l’Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l’obra al
temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s’han realitzat com l’arranjament de la música per part d’en Carles Cases al 1992 i altres millores
escenogràfiques.
|
|
|
Mateu Fité
|
Què és la “LA FLOR DE NADAL” ?
Fruit de totes les obres que s’anaren representant a l’Ametlla però principalment de “La Rosa de Jericó”, sorgí “La Flor de Nadal”, amb Francesc d’Assís Picas
com a autor de la lletra i amb Josep Conangla com a autor de la música.
L’obra està organitzada en tres actes amb un total de vint quadres. L’obra giravolta entre tres històries paral•leles que conflueixen en el final i que conformen l’argument
general de l’obra. Aquestes històries són:
• La història sagrada del naixement de Jesús personificada amb les figures de Josep, Maria i altres personatges bíblics com Zacaries i Elisabet
• La lluita del bé contra el mal centrada en els enfrontaments entre l’arcàngel Miquel i Llucifer
• La vida dels pastors, que acaba de donar cos i caràcter a les altres dues històries, unint-les i donant-los sentit per tal de conformar l’argument general, seguint les pautes
del teatre còmic costumista i representant la manera de pensar del poble i la seva forma de vida; d’aquí en destaquen els dos còmics (Matatà i Mataties), el grup de pastors d’en
Pasqual i el Rabadà Joanet
També dins aquesta estructura podem veure l’existència de quadres autosacramentals on se’ns mostra una altra imatge, una història independent de l’espera dels jueus de l’arribada
d’un Messies guerrer, representada per Cirus, i que també està fonamentada en la lluita entre el bé, representada per la Veu del Cel, i el mal, representat per Satanàs. Els dos
intentaran fer decantar Cirus cap al seu cantó, ajudats per Glòria (la mentida) i per Judit (la veritat. Com en les altres històries, el bé acabarà guanyant amb la destrucció del
mal i el naixement del vertader Messies.
El text, amb uns 47 anys de representació, ha anat evolucionant, i els principals canvis que ha sofert han estat l’escurçament i modificació de frases o diàlegs dels personatges
per fer-la més àgil i entenedora, l’eliminació d’algun quadre, l’adaptació de molt llenguatge a l’evolució del temps i la unió de la representació en dos actes.
Per a més informació:
http://www.ametllademerola.com/pages/pastorets.htm
|
